Els pous de glaç o de neu són construccions subterrànies grans i profundes, generalment en pedra seca, destinades a emmagatzemar gel i proveir la població durant tot l'any.
L'activitat dels pous de glaç o neu es va desenvolupar durant els segles XVII, XVIII i XIX, coincidint amb un període relativament fred que s'ha denominat la petita edat de gel.
Els pous de glaç es construïen en obagues i fondalades, els llocs de microclima més fred. L'origen del gel podia ser la neu, o el gel format en bassals de rierols propers i posteriorment serrat en blocs de mesures preestablertes. Els blocs de gel o de neu compactada es guardaven al pou, on l'ambient es mantenia fresc fins i tot a l'estiu, separats entre ells per capes de branques o de palla.
El pou s'omplia totalment i es mantenia tancat. Quan hi havia necessitat, el pou s'obria de nit i d'ell s'extreia el gel, la fugaç mercaderia que les cavalleries havien de transportar ràpidament i ben embolicada. El gel s'utilitzava per a la conservació d'aliments en especial del peix, per refrescar begudes, per preparar gelats i, molt especialment, amb finalitats mèdiques.
El gel natural va ser un material preat i estratègic, essencial per a la vida a la ciutat.
Els pous de glaç van iniciar el seu declivi a finals del segle XIX, quan va començar a difondre's la fabricació artificial del gel. Amb tot, no va anar fins al 1932 quan els últims pous de glaç, els de l'Avencó a Tagamanent (Vallès Oriental), van deixar d'utilitzar-se. L'existència dels pous de gel a altitud tan baixa concorda amb la documentació que atribueix un clima sensiblement més fred als segles XVII i XVIII que als anteriors i posteriors.
Lliçà de Vall compta amb tres pous de glaç, situats al pla, un a la masia de Can Coll (en estat ruïnós) i dos a la masia de Can Gurri, un d’ells en bon estat de conservació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada